Categoria : Festa de l’Orgull

Home»Archive by Category "Festa de l’Orgull"

Festa de l’Orgull LGTBI 2018

Com bé ja sabreu, el proper 28 de juny és el dia de l’Orgull i des de LGTeBre hem organitzat una sèrie d’actes, i aquest any 2018 hem tingut especial interès en què es dugués a terme a la comarca de la Terra Alta, en concret a Gandesa, ja que LGTeBre en la mesura de les seues possibilitats té com un dels seus objectius visibilitzar la realitat LGTBI al si d’una realitat rural, les quatre comarques de Terres de l’Ebre, allunyades de les dinàmiques socials urbanes i de grans nuclis de població.
• Dijous 28 DE JUNY a les 20:30 h a la Llotja del Parc de Tortosa.
Recital Poeticomusical a càrrec del col·lectiu  Di-Llums d’Arts al Forn
• Dissabte 30 DE JUNY:

VERMUT DE L’ORGULL

  • 12:00 h plaça del Comerç de Gandesa. Inici del recorregut festiu per la visibilització. Des d’aquest punt la pancarta i persones de LGTeBre marxaran acompanyades per associacions festeres convidades (Colla de gegants i Colla de grallers. Per confirmar) i institucions que treballen i donen suport a les reivindicacions LGTBI a les nostres terres. El punt de finalització és la plaça de l’Ajuntament.
  • 12:30 h. Plaça de l’Ajuntament de Gandesa. Lectura del manifest de l’Orgull ebrenc 2018 per part d’Oriol Grau (guionista, músic i actor). Penjada de la bandera LGTBI a l’Ajuntament per part de LGTeBre junt amb les autoritats.
  • 13 h. En tercer i darrer lloc LGTeBre, en agraïment a les persones assistents, convidarà a peu de carrer a un vermut popular.
FESTA DE L’ORGULL LGTBI DE LES TERRES DE L’EBRES
– A partir de les 23 h a la Pista d’estiu (Piscines) del Pinell de Brai gran nit de festa amb:
* El Show de Dj Pantoja
A més a més, LGTEBRE donarà suport i hi serà present als actes que organitza l’Ajuntament de Tortosa:
• 27 de juny a les 19h conferència institucional a l’Ajuntament de Tortosa

Manifest 28 Juny – 2018

ATUREM L’ODI I LA LGBTI-FÒBIA A LES TERRES DE L’EBRE

Després de molts anys de repressió envers els drets i les llibertats de les persones LGTBI, la nit del 28 de juny de 1969 va esclatar al bar “Stonewall Inn” de Nova York una revolta contra la policia, que acostumava a reprimir a les persones que no encaixaven en els models normatius dels cossos i de les sexualitats. Aquest fet va servir d’origen i catalitzador per estructurar el moviment LGTBI a tot el món en defensa de la dignitat, la igualtat, la normalització i contra la LGTBI-fòbia.

L’informe sobre la LGBTI-fòbia a Catalunya de l’any 2017 de l’Observatori contra la Homofòbia alerta que, malgrat ha estat un any en què l’aplicació de la Llei catalana 11/2014 per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia ha fet més passos, també és un any en què han augmentat les agressions de caràcter verbal i físic, suposant gairebé la meitat de les incidències registrades.

Aquest odi i LGTBI-fòbia entra de ple en la nostra vida quotidiana i ens discrimina en el nostre dia a dia. La societat està pensada des de una mirada cisheteronormativa que ens invisibilitza i ens exclou. Situacions com les següents mostren algunes d’aquestes discriminacions quotidianes:

  • Quan es nega el dret d’admissió en espais públic a les persones trans;
  • Quan es fan mofes, burles, comentaris pel fet de mostrar afecte entre persones del mateix gènere en espais públics, inclosos el carrer o el transport públic;
  • Quan es qüestiona a les persones bisexuals la seva pròpia identitat;
  • Quan es viuen situacions d’assetjament escolar per raó d’orientació afectivosexual o identitat de gènere, assetjament que es viu no només dins a l’escola, sinó que continua també la resta del dia, per exemple a través dels xats de mòbil i xarxes socials;
  • Quan les famílies LGTBI es troben davant qüestionaris on els pregunten qui és el “pare” i qui la “mare”, en quan es tracta de 2 mares o 2 pares.
  • O bé quan, s’estigmatitza les persones intersexuals a través de l’abordatge mèdic i sanitari i la incomprensió social.

A més, hi ha més àmbits que necessiten de més recursos i inversió per al seu correcte desenvolupament, i també de més pedagogia.

Per una banda, les activitats educatives a les escoles encaminades a normalitzar la diversitat en la identitat i en l’orientació sexual i la vida afectiva quotidiana de les persones i famílies LGTBI, de manera que deixi de ser motiu d’assetjament i inferns personals, sovint viscuts i patits en solitud i silenci.

D’altra banda, pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI, en aquests moments ens ocupen diverses qüestions:

  • la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida;
  • el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans, ha d’esdevenir efectivament despatologitzador. Ha d’implicar una transformació social que trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres.
  • la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VIH i a l’estigma relacionat.
  • Entre les persones que exerceixen el treball sexual, també n’hi ha de lesbianes, gais, bisexuals i trans, i no podem permetre que siguin estigmatitzades i criminalitzades per la seva feina i orientació. Exigim drets laborals i de ciutadania per a totes elles, així com l’eradicació d’aquest estigma. També demanem que s’ofereixin alternatives laborals per a aquelles que així ho vulguin.

Un altre dels reptes actuals és la protecció efectiva a les persones refugiades arreu del món per la seva persecució als seus països d’origen a causa de la seva orientació afectivosexual o la seva identitat de gènere. Recordem que l’homosexualitat segueix estant penalment perseguida a més de 70 països, inclosa la pena de mort, a més de l’estigma social i familiar i la LGTBIfòbia soferta a molts altres països.

La travessia d’aquestes persones està marcada per la incertesa, els continus obstacles, posant en perill la seva integritat física, la seva dignitat humana i els seus drets. Exigim unes polítiques públiques que donin resposta a aquesta situació i eliminin les barreres en el moment de demanar protecció i/o asil.

N’és un exemple Rússia i el Mundial de Fútbol que s’està disputant. La FIFA va encarregar una guia de precaucions per a esportistes i afeccionats LGTBI que s’hi desplacin, donat que Rússia reprimeix la homosexualitat i persegueix les persones LGTBI, fomentant la LGTBIfòbia. Per tant, acudir al Mundial és córrer el risc de ser detingut o ser agredit. Potser la pregunta adequada és si una societat madura i democràtica ha de permetre organitzar esdeveniments internacionals que segueixen milions de persones i serveixen d’exemple per a molts dels nostres joves a països que no respecten els drets humans.

A més a més, les qüestions exposades han de seguir una projecció territorial. Els serveis han d’arribar a tot Catalunya i no centralitzar-se en els grans nuclis urbans.

Hem de recordar que situacions de discriminació com les abans enumerades a tall d’exemple són encara més intenses, constants i evidents en entorns amb poca densitat de població com les Terres de l’Ebre. Això suposa que les persones i famílies LGTBI, a l’hora d’intentar portar una vida obertament coherent amb la nostra realitat afectivo-sexual i familiar, hem de viure en una constant incomoditat pública per l’escrutini a què ens veiem sotmeses i sotmesos.

Això resulta mentalment esgotador. Cada abraçada, cada petó o cada cop que senzillament t’agafes de la mà és una lluita pública contra l’assenyalament, l’escarni, la burla, la LGTBI-fòbia. Alguns i algunes, malgrat tot, apostem per fer-nos visibles i contribuir així a normalitzar-ho i a fer evidents les problemàtiques LGTBI-fòbiques a superar tot el conjunt de la societat. Visibles o invisibles som els fills i filles, som els pares i les mares, som els germans i les germanes, som els amics i les amigues, som els companys i les companyes de feina, de gimnàs o d’escola, som els teus veïns i les teves veïnes.

No obstant, també és necessària la implicació activa i l’acompanyament de les administracions i institucions públiques donat que no és només un problema del col·lectiu LGTBI a resoldre pel propi col·lectiu LGTBI, sinó que és un problema de la societat en general respecte l’encaix i normalitat d’una de les seves parts. Si una part pateix, tota la societat se’n ressenteix. Per tant, les administracions públiques han d’adoptar de forma activa i efectiva les polítiques LGTBI i la lluita contra la LGTBI-fòbia com una bandera pròpia i transversal.

Per finalitzar, volem mostrar la nostra preocupació per la presència, encoratjament i distribució d’odi i discursos excloents a través de les diferents xarxes socials i a través de la missatgeria instantània, vessats des d’una total sensació d’impunitat. Aquesta generació d’odi no és saludable per a una societat diversa i democràtica. La nostra màxima és no respondre amb odi a l’odi, ja que aquest sempre té conseqüències negatives per a tothom i atempta contra la dignitat i la igualtat de les persones.

Amb tot l’exposat, resulta incomprensible que a Catalunya continuem sense comptar amb un òrgan coordinador de polítiques LGTBI especialitzat i específic, previst a la Llei 11/2014 i que farà quatre anys que reivindiquem. A més, cal aprovar i aplicar el reglament del procediment sancionador previst a la mateixa llei.

La participació entre els organismes institucionals competents de l’aplicació de la Llei i el moviment associatiu a vegades és insuficient i cal una millora en els canals de participació amb les entitats que estem a peu de carrer. És per aquest motiu, que suggerim un nou rumb en les polítiques LGBTI que ens afecten a totes i puguem anar cap a la mateixa direcció, que no és un altra que continuar treballant per eradicar la LGBTI-fòbia.

El 2017 i també el que portem de 2018 hem tingut molt presents conceptes com discurs i delicte d’odi, així com el debat entorn la llibertat d’expressió. Uns conceptes que ens porten cap a un marc legal concret, però que també requereixen d’un debat i aliances per a la seva correcta aplicació i la seva ampliació i actualització davant una societat moderna, digital i diversa del segle XXI. Aliances amb altres col·lectius i àmbits com el feminisme o l’antiracisme, entre d’altres.

Són aquests motius els que, un any més, ens fan sortir als carrers de les Terres de l’Ebre per mostrar-nos tal com som, per visibilitzar-nos, per reivindicar-nos i per exigir unes polítiques que garanteixin els nostres drets i llibertats i que les institucions públiques integrin com a pròpies. Per tot això aquest any volem Aturar l’Odi i LGTBI-fòbia!

 

 

Terres de l’Ebre, 28 de juny de 2018

Festa de l’Orgull 2017

El proper 28 de juny és el dia de l’Orgull i des de LGTeBre hem organitzat una sèrie d’actes, com venim fent de fa uns anys. Aquest any els actes estaran repartits per diferents poblacions del territori, intentant ser presents cada cop més a més poblacions de les Terres de l’Ebre.

Dijous 29 DE JUNY a les 18h a l’Espai Cultural Guaix – Llibreria cafeteria
CONTACONTES – BERENAR que ens parlarà de la veritable realitat de princeses, prínceps i gripaus. Una realitat ben diversa i allunyada del masclisme i heteronormativitat que caracteritza les versions que sempre hem escoltat.

Divendres 30 DE JUNY al Parc Garbí de l La Ràpita.
FESTA DE L’ORGULL LGTBI DE LES TERRES DE L’EBRES
– A partir de les 20h: ambientació musical
– A partir de les 23h: gran nit de festa amb:
* El Mafio en concert
* Jonathan Dj-nathan Valls com a DJ resident

Dissabte 1 DE JULIOL a partir de les 12h a l’Ajuntament de Móra d’Ebre
VERMUT DE L’ORGULL amb lectura del manifest, penjada de la bandera a l’Ajuntament i vermut per a tothom.
A més a més, LGTEBRE donarà suport i hi serà present als actes que organitza l’Ajuntament de Tortosa:

28 de juny a les 19h acte a la Plaça del Carrilet amb llegida del manifest al costat del banc de l’orgull (banc pintat per LGTEBRE)
30 de juny a les 19h conferència institucional a l’Ajuntament de Tortosa

Esperem que ens pogueu acompanyar durant els actes de l’Orgull.