Notícies

Home»Festa de l'Orgull»Manifest 28 Juny – 2018

Manifest 28 Juny – 2018

ATUREM L’ODI I LA LGBTI-FÒBIA A LES TERRES DE L’EBRE

Després de molts anys de repressió envers els drets i les llibertats de les persones LGTBI, la nit del 28 de juny de 1969 va esclatar al bar “Stonewall Inn” de Nova York una revolta contra la policia, que acostumava a reprimir a les persones que no encaixaven en els models normatius dels cossos i de les sexualitats. Aquest fet va servir d’origen i catalitzador per estructurar el moviment LGTBI a tot el món en defensa de la dignitat, la igualtat, la normalització i contra la LGTBI-fòbia.

L’informe sobre la LGBTI-fòbia a Catalunya de l’any 2017 de l’Observatori contra la Homofòbia alerta que, malgrat ha estat un any en què l’aplicació de la Llei catalana 11/2014 per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia ha fet més passos, també és un any en què han augmentat les agressions de caràcter verbal i físic, suposant gairebé la meitat de les incidències registrades.

Aquest odi i LGTBI-fòbia entra de ple en la nostra vida quotidiana i ens discrimina en el nostre dia a dia. La societat està pensada des de una mirada cisheteronormativa que ens invisibilitza i ens exclou. Situacions com les següents mostren algunes d’aquestes discriminacions quotidianes:

  • Quan es nega el dret d’admissió en espais públic a les persones trans;
  • Quan es fan mofes, burles, comentaris pel fet de mostrar afecte entre persones del mateix gènere en espais públics, inclosos el carrer o el transport públic;
  • Quan es qüestiona a les persones bisexuals la seva pròpia identitat;
  • Quan es viuen situacions d’assetjament escolar per raó d’orientació afectivosexual o identitat de gènere, assetjament que es viu no només dins a l’escola, sinó que continua també la resta del dia, per exemple a través dels xats de mòbil i xarxes socials;
  • Quan les famílies LGTBI es troben davant qüestionaris on els pregunten qui és el “pare” i qui la “mare”, en quan es tracta de 2 mares o 2 pares.
  • O bé quan, s’estigmatitza les persones intersexuals a través de l’abordatge mèdic i sanitari i la incomprensió social.

A més, hi ha més àmbits que necessiten de més recursos i inversió per al seu correcte desenvolupament, i també de més pedagogia.

Per una banda, les activitats educatives a les escoles encaminades a normalitzar la diversitat en la identitat i en l’orientació sexual i la vida afectiva quotidiana de les persones i famílies LGTBI, de manera que deixi de ser motiu d’assetjament i inferns personals, sovint viscuts i patits en solitud i silenci.

D’altra banda, pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI, en aquests moments ens ocupen diverses qüestions:

  • la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida;
  • el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans, ha d’esdevenir efectivament despatologitzador. Ha d’implicar una transformació social que trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres.
  • la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VIH i a l’estigma relacionat.
  • Entre les persones que exerceixen el treball sexual, també n’hi ha de lesbianes, gais, bisexuals i trans, i no podem permetre que siguin estigmatitzades i criminalitzades per la seva feina i orientació. Exigim drets laborals i de ciutadania per a totes elles, així com l’eradicació d’aquest estigma. També demanem que s’ofereixin alternatives laborals per a aquelles que així ho vulguin.

Un altre dels reptes actuals és la protecció efectiva a les persones refugiades arreu del món per la seva persecució als seus països d’origen a causa de la seva orientació afectivosexual o la seva identitat de gènere. Recordem que l’homosexualitat segueix estant penalment perseguida a més de 70 països, inclosa la pena de mort, a més de l’estigma social i familiar i la LGTBIfòbia soferta a molts altres països.

La travessia d’aquestes persones està marcada per la incertesa, els continus obstacles, posant en perill la seva integritat física, la seva dignitat humana i els seus drets. Exigim unes polítiques públiques que donin resposta a aquesta situació i eliminin les barreres en el moment de demanar protecció i/o asil.

N’és un exemple Rússia i el Mundial de Fútbol que s’està disputant. La FIFA va encarregar una guia de precaucions per a esportistes i afeccionats LGTBI que s’hi desplacin, donat que Rússia reprimeix la homosexualitat i persegueix les persones LGTBI, fomentant la LGTBIfòbia. Per tant, acudir al Mundial és córrer el risc de ser detingut o ser agredit. Potser la pregunta adequada és si una societat madura i democràtica ha de permetre organitzar esdeveniments internacionals que segueixen milions de persones i serveixen d’exemple per a molts dels nostres joves a països que no respecten els drets humans.

A més a més, les qüestions exposades han de seguir una projecció territorial. Els serveis han d’arribar a tot Catalunya i no centralitzar-se en els grans nuclis urbans.

Hem de recordar que situacions de discriminació com les abans enumerades a tall d’exemple són encara més intenses, constants i evidents en entorns amb poca densitat de població com les Terres de l’Ebre. Això suposa que les persones i famílies LGTBI, a l’hora d’intentar portar una vida obertament coherent amb la nostra realitat afectivo-sexual i familiar, hem de viure en una constant incomoditat pública per l’escrutini a què ens veiem sotmeses i sotmesos.

Això resulta mentalment esgotador. Cada abraçada, cada petó o cada cop que senzillament t’agafes de la mà és una lluita pública contra l’assenyalament, l’escarni, la burla, la LGTBI-fòbia. Alguns i algunes, malgrat tot, apostem per fer-nos visibles i contribuir així a normalitzar-ho i a fer evidents les problemàtiques LGTBI-fòbiques a superar tot el conjunt de la societat. Visibles o invisibles som els fills i filles, som els pares i les mares, som els germans i les germanes, som els amics i les amigues, som els companys i les companyes de feina, de gimnàs o d’escola, som els teus veïns i les teves veïnes.

No obstant, també és necessària la implicació activa i l’acompanyament de les administracions i institucions públiques donat que no és només un problema del col·lectiu LGTBI a resoldre pel propi col·lectiu LGTBI, sinó que és un problema de la societat en general respecte l’encaix i normalitat d’una de les seves parts. Si una part pateix, tota la societat se’n ressenteix. Per tant, les administracions públiques han d’adoptar de forma activa i efectiva les polítiques LGTBI i la lluita contra la LGTBI-fòbia com una bandera pròpia i transversal.

Per finalitzar, volem mostrar la nostra preocupació per la presència, encoratjament i distribució d’odi i discursos excloents a través de les diferents xarxes socials i a través de la missatgeria instantània, vessats des d’una total sensació d’impunitat. Aquesta generació d’odi no és saludable per a una societat diversa i democràtica. La nostra màxima és no respondre amb odi a l’odi, ja que aquest sempre té conseqüències negatives per a tothom i atempta contra la dignitat i la igualtat de les persones.

Amb tot l’exposat, resulta incomprensible que a Catalunya continuem sense comptar amb un òrgan coordinador de polítiques LGTBI especialitzat i específic, previst a la Llei 11/2014 i que farà quatre anys que reivindiquem. A més, cal aprovar i aplicar el reglament del procediment sancionador previst a la mateixa llei.

La participació entre els organismes institucionals competents de l’aplicació de la Llei i el moviment associatiu a vegades és insuficient i cal una millora en els canals de participació amb les entitats que estem a peu de carrer. És per aquest motiu, que suggerim un nou rumb en les polítiques LGBTI que ens afecten a totes i puguem anar cap a la mateixa direcció, que no és un altra que continuar treballant per eradicar la LGBTI-fòbia.

El 2017 i també el que portem de 2018 hem tingut molt presents conceptes com discurs i delicte d’odi, així com el debat entorn la llibertat d’expressió. Uns conceptes que ens porten cap a un marc legal concret, però que també requereixen d’un debat i aliances per a la seva correcta aplicació i la seva ampliació i actualització davant una societat moderna, digital i diversa del segle XXI. Aliances amb altres col·lectius i àmbits com el feminisme o l’antiracisme, entre d’altres.

Són aquests motius els que, un any més, ens fan sortir als carrers de les Terres de l’Ebre per mostrar-nos tal com som, per visibilitzar-nos, per reivindicar-nos i per exigir unes polítiques que garanteixin els nostres drets i llibertats i que les institucions públiques integrin com a pròpies. Per tot això aquest any volem Aturar l’Odi i LGTBI-fòbia!

 

 

Terres de l’Ebre, 28 de juny de 2018

Written by

The author didnt add any Information to his profile yet

Leave a Comment

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.